La darrera de les propostes d’abordatge orgànic dels reptes organitzacionals se centra en la permacultura o cultura de la permanència on tot seguit entrarem...La permacultura no és innovació sinó reconeixement del que ha funcionat en sistemes agrícoles-humans i l’aplicació per a qualsevol àmbit de la vida perquè es tracta d’un principi de disseny.
Respondre a aquesta pregunta és més senzill del què d’entrada pot semblar perquè té una resposta possible què és posant la vida al centre de qualsevol situació, repte o activitat que tinguem entre mans com a compromís incondicional amb un canvi autèntica i profund en el nostre procedir en el nostre dia a dia...
La manera com ens organitzem les persones, els animals i altres espècies potser no és tant diferent com pensem. Hi ha uns patrons orgànics comuns que integrem i emergeixen quan no (im)posem filtres mentals o quan no volem (im)posar-nos per sobre de les altres espècies.