La darrera de les propostes d’abordatge orgànic dels reptes organitzacionals se centra en la permacultura o cultura de la permanència on tot seguit entrarem. Després d’haver començat per considerar les pautes de la natura per recrear un teixit associatiu colorit i càlid a la sessió “Les entitats també són organismes vius. Com aprofitar-ho a tots els nivells?” i d’apel·lar a “Com aterrar l’ecofeminisme als barris?” per recuperar la connexió amb la naturalesa per a la nostra salut i la del nostre entorn, posant les persones i les nostres entitats al centre de la vida.
La permacultura no és innovació sinó reconeixement del que ha funcionat en sistemes agrícoles-humans i l’aplicació per a qualsevol àmbit de la vida perquè es tracta d’un principi de disseny. Ara bé, un disseny molt particular perquè es basa en tres principis ètics: la cura de la terra, de la gent i la distribució dels recursos presents en la majoria de les societats tradicionals.
Llavors, aquestes principis són com claus que permeten superar reptes i bloquejos de les organitzacions i, en definitiva, regenerar el teixit associatiu que aporta vida a un territori.
Els 12 principis de disseny de la permacultura, enfocats sota la teoria de sistemes, serveixen com a guies generals per orientar-nos dins de l'enorme complexitat natural i social a l'hora de desenvolupar un sistema sostenible. Aquí els teniu per anar ampliant la mirada:
- Observar i interactuar. Prenent el temps necessari per involucrar-nos amb la naturalesa, podem dissenyar solucions que s'ajustin a la nostra situació particular. La naturalesa és un gran sistema complex d'interrelacions del que podem aprendre per crear sistemes integrats en ella que ens beneficiïn.
- Captar i emmagatzemar energia. La riquesa actual al món és estacional i es basa en l'ús i malbaratament energètic de fonts no renovables que acabaran per esgotar-se i en la degradació de l'entorn. És per tant necessari idear maneres intel·ligents i sustentables per a la generació i emmagatzematge de recursos que permeti el desenvolupament de generacions futures.
- Obtenir un rendiment. Els sistemes que dissenyem han de produir fruits que garanteixin la supervivència de la comunitat encara que sense hipotecar el futur. La productivitat ha de ser mesurada en termes de producte real a partir de l'esforç invertit.
- Aplicar l'autorregulació i acceptar la retroalimentació. Comprenent com funcionen les retroalimentacions en la naturalesa, tant negatives com a positives, podrem dissenyar sistemes que siguin autorregulats, reduint l'esforç necessari per a la seva gestió i maneig correctiu.
- Usar i valorar els serveis i recursos naturals. Fer el millor ús possible de l'abundància natural per reduir el nostre comportament consumista i la nostra dependència cap als recursos no renovables.
- Deixar de produir residus. Trobant un valor a cada recurs disponible i utilitzant-los tots per integrar-los adequadament dins dels cicles naturals, el concepte de residu deixa de tenir sentit.
- Dissenyar des dels patrons cap als detalls. Observant la naturalesa i la societat des d'una perspectiva més àmplia, es poden detectar patrons o motius generals que poden utilitzar-se després com a columna vertebral dels nostres dissenys, per després implementar-los en els detalls.
- Integrar més que segregar. Les connexions entre els elements són més importants que els elements mateixos. En la naturalesa trobem relacions de molts tipus entre les espècies, tals com la depredació, el parasitisme o la simbiosi. Disposant els elements adequats en els seus llocs adequats, es desenvolupen relacions de cooperació entre els elements que milloren i enforteixen el conjunt. Cal tenir en compte que cada element efectua diverses funcions i que cada funció important és suportada per diversos elements.
- Usar solucions lentes i petites. Els sistemes lents i petits són més fàcils de mantenir que els grans i ràpids, ja que fan un millor ús dels recursos locals i produeixen resultats duradors.
- Usar i valorar la diversitat. La diversitat redueix la vulnerabilitat a les possibles amenaces i saca partit a l'entorn únic en el qual resideix.
- Usar les vores i valorar el marginal. En les vores és on es troba el major dinamisme i riquesa dins de la naturalesa. Les interfases entre terra, aigua i aire permeten intercanvis constants que faciliten la creació de condicions adequades per al desenvolupament de la vida.
- Usar i respondre creativament al canvi. Es pot obtenir un impacte positiu sobre els canvis inevitables o sobre una visió de futur observant amb atenció i intervenint al moment oportú.
Si voleu aprofundir en la permacultura:
Escribir comentario