Saber qui és qui és el més important a la vida en TOTS els sentits. Tant a nivell humà com a nivell vegetal i aquí és on volem centrar-nos perquè resulta que a les ciutats, a Barcelona mateix, al barri del Besós-Maresme hi ha plantes per tot arreu, als parterres, jardineres, parcs ... que tenen moltes propietats com la de què es poden menjar. No estem parlant d’horts urbans que són els espais creats per cultivar plantes sinó d’aquelles plantes que no hem plantat nosaltres i què potser per això no les coneixem tant bé. Elles són l’herba roqueta, dent de lleó, ortiga, borraina, blet negre ... Al casal de barri del Besós ja les coneixem gràcies a l’acompanyament del Col·lectiu EIXARCOLANT, concretament de Júlia Yuste, que a finals d’octubre ens van oferir una sessió d’entrada al món vegetal silvestre i comestible que va canviar la nostra vida.
Eixarcolant diu que no hi ha “males herbes”
Eixarcolar vol dir diverses coses:
- Arrencar manualment les males herbes dels conreus.
- Birbar; Emprar les males herbes com a aliment, remei, joc o altres finalitats.
- I també trobar el context en el qual una espècie deixa de ser una mala herba i esdevé útil.
Justament les dos darreres són objectius d’aquest col·lectiu, EIXARCOLANT , sorgit de la comarca de l’Anoia que alhora aposta per fomentar un model de producció, distribució, i consum d’aliments, i de desenvolupament socioeconòmic des de línies de treball variades i complementàries que van de la divulgació a l’ocupacio laboral.
Aquest plantejament general es va aterrar de mica en mica a la quinzena de veïnes i veïns de totes les edats provinents de l’hort del Centre Cívic, usuàries del casal, alumnes de català del Pla Comunitari de Poblenou i persones motivades amb el projecte de plantació d’escocells que s’impulsa al barri des de 2018. Tornem doncs a la sessió; primer vam revisar quines plantes solem menjar i què poques són comparant amb les que menjaven les nostres avantpassades, i cóm parlem de “males herbes” quan realment no sabem qui són i què ens aporten. Tot seguit vam sortir a fer una passejada pel parc de darrera el casal i la Júlia ens va ajudar a identificar unes cinc plantes silvestres comestibles que allà vivien que ens van deixar bocabadades de la quantitat de propietats que tenen; de tornada a l’aula en vam tastar algunes de maneres diverses com hummus de borraina i sajolida, humus de rúcula silvestre i farigola i fins i tot crackers d’ortiga!. Dos hores que van estar suficients per capgirar els límits del què creiem bo per menjar, de com aconseguir-ho i com preparar-ho.
Carrrusel de fotos
En relació a les plantes silvestres comestibles i en general a la nostra alimentació, la clau passa per reconèixer el nostre desconeixement del món vegetal, de què més enllà de les 12 verdures del plat de cada dia hi ha un munt de plantes comestibles disponibles. EIXARCOLANT és una aposta valenta per trencar prejudicis amb l’alimentació tot valorant el nostre patrimoni vegetal en un projecte que pren formes molt variades per tot el territori català. Aquesta activitat es va emmarcar en el projecte “Asilvestrem Barcelona” que esdevé una veritable aposta per acabar amb aquest desconeixement vegetal.
I recordem que no és correcte parlar de “males herbes” en relació a les “bones herbes” que serien les que hem decidit escollir per plantar, les més habituals, etc... Un cop més les humanes ens mirem el melic, només valorem allò que prové de nosaltres quan resulta que la intel·ligència vegetal ens supera en milions d’anys i ens superarà si deixem d’existir en aquest planeta. Així que animem-nos a fer un exercici d’humilitat i obrir-nos al què les plantes venen a dir-nos, a fer-nos, a acompanyar-nos amb la seva saviesa en termes alimentaris i medicinals per esmentar un parell de funcions fonamentals pera la vida humana.
Més informació d’Eixarcolant: https://eixarcolant.cat/
Escribir comentario