PRIMAVERA
Dient ben fort, “PROU, VOLEM UN CARRER BONIC” com a primer pas per començar a organitzar-se les veïnes sobre quines plantes, quin tancat ... I en uns mesos transformant els escocells d’espai recolza-escombraries a terreny fèrtil amb els esforços de gairebé una cinquantena de persones d’edats i procedències culturals diverses veïnes. Plantant així vida mes darrera mes amb jornades intergeneracionals pel manteniment del verd urbà comunitari. Compartint de manera pràctica, amb les mans a la terra, el repte de la crisi climàtica i, alhora, valoritzant aquestes plantacions comunitàries que serveixen per "regenerar” la vida que mereix viure’s als barris de la ciutat i d’arreu.
ESTIU
Portant el què anomenem “carro de combat”, conegut per carro de la compra, al mig d’un espai circular on compartir reflexions, sensacions i neguits respecte el que representa el consum al nostre dia a dia. Donant-li voltes entre totes al què significa disposar d’un “carro de combat” on posem allò què hem decidit comprar. O dit d’una altra manera, l’eina amb la que podem defensar els valors que posen la vida per davant de la borsa. I així qüestions com què ens suggereix la paraula “consumir”?, de quin consum que faig n’estic satisfeta i de quin no tant?, què influeix en aquestes compres que no ens agraden tant? i quines són les claus en el consum?. Donant conversa a més de 40 persones de totes les edats i procedències culturals que han estat conversant sobre el consum en el seu dia a dia sense cap més expectativa de sentir-se a gust pel simple fet de compartir neguits i preguntes per seguir caminant.
TARDOR
Sabent que Barcelona és la ciutat d’Europa amb més densitat de vehicles per km² i es troba entre les 5 ciutats més contaminades d’Europa, superant els valors màxims de protecció de la salut acordats”. I veient com poden revertir aquesta dinàmica contaminant que no ens agrada. Canviant la manera de moure’ns perquè la mobilitat i el transport sostenible és un dels àmbits prioritaris i més factibles on es pot actuar per fer front a l’emergència climàtica. Reduint la presència i l’ús del transport privat motoritzat.
Reapropiant-nos del carrer per convertir-lo en un espai de trobada per a les persones que donen vida als grups comunitaris. I celebrant-ho donant vida verda a la trobada fent què també sigui un Planting Day (un dia de plantar). I per això això de portar plantes aromàtiques ... romaní, farigola, menta ... per a totes les veïnes i veïns que gaudeixen de l’espai alliberat per trobar-se tranquil.lament i compartir sabers del món vegetal que la gent d’arreu del món tenim.
I ... HIVERN
Cantant una cançò que diu, “cuidar i proteger el medio ambiente. Cultivar a toda la gente. Ser consciente es urgente. Aquí lo hacemos diferente” a ritme de rap davant la crisi climàtica. Amb una lletra per reflexionar juntes i expressar com estan vivint els infants el deteriorament de la natura i quines accions cal fer de manera urgent unint les nostres forces.
Perquè “la terra està acalorada. Els pols s’estan derretint. Les costes estan inundades i els boscos ardent”, i davant d’això apunten què “falten arbres per sembrar i aire pur per preservar”. Resultant d’una triple confluència que parteix d’un espai, el casal de barri Besós, què amb el saber fer de l’associació Escola de Vida, promotora de la cultura del rap ens hem aplegat en el marc del projecte de La Fàbric@ obrint espais de trobada amb el veïnat entorn el verd urbà de proximitat i, alhora, espais de creació en diferents formats per contar què (ens) està passant amb l’anomenat “canvi climàtic” a la gent dels barris, com ens afecta des de la diversitat d’edats, procedències culturals, gènere … i com podem afrontar-ho des de la denúncia, la col.laboració i la resiliència.
En definitiva, fent accions reivindicatives de presa de consciència davant l’allau de discursos mediàtics, plens de xifres i missatges d’alarma, que ens arriben des dels grans mitjans i ens van paralitzant com si no hi hagués res a fer. En barris com el Besós-Maresme, dels més afectats per l’impacte de la contaminació urbana on, paradoxalment, en el present s’estan alçant i coordinant veus veïnals i associatives que han dit prou i han passat a l’acció perquè saben quins són els futurs on volem viure juntes amb respecte per la nostra vida, la de la comunitat i el planeta.
I, sobretot, recordant les savies i boges paraules de Pau Riba, que ens ha deixat aquí per ser sempre amb nosaltres, quan anunciava:
“quan jo no hi sigui no sabreu ni què és un baladre, ni un atzeroler, ni un ginjoler,
ni un rabell, ni una argelaga ... ni una estepa ni un arrosser ... ni una alzina.
El jovent sap destriar entre un Golf GTI i un GTX, si és un iPhone7 o un iPhone8, un PC o un MAC.
No destrien pomeres de pereres, cireres i oms; només diuen “arbres”.
No destrien un mussol una òliva, un tord,una merla, un pinzà o un xabalí; només diuen “ocells”.
Les paraules diuen qui sóm, com vivim, què valorem i què menyspreem.”
Per això sabem que podem afrontar la crisi climàtica des del barris estant convençudes de què si què podem fer i molt, perquè no hi ha FUTURS-IMPOSSIBLES com diu el nom la campanya de la Xarxa d’Economia Social i Solidària (XES).
Escribir comentario