Article elaborat en el marc del projecte “Enfortim el Cooperativisme des de la sostenibilitat sòcio-ambiental”
Amb aquest interrogant obrim un ventall de possibilitats sorgides entorn al cooperativisme i la sostenibilitat relacionades amb què fem per transitar en condicions òptimes aquest període crític de transició civilitzatòria...
I un repte aparentment tant gran només el podem assumir des la pròpia trajectòria com a cooperativa. Atenent La Fàbric@ al projecte “Enfortint el cooperativisme des de la sostenibilitat sòcio-ambiental” que ens ha permès mirar enrere per reconèixer el què hem caminat i agafar la força que ens cal per seguir endavant.
Aquest plantejament intuïtiu en clau de cap i cua, on tenim la sensació de que si enfortim el cooperativisme també enfortim la sostenibilitat sòcio-ambiental, ens permet donar voltes a una qüestió, la de la sostenibilitat, molt present en el terreny cooperatiu en un sentit ampli i que les passades dècades remet sobretot a la qüestió ambiental.
Avancem també que aquest no es tracta d’un article convencional amb to informatiu que aporti dades d’estudis ni percentatges concloents de la fórmula perfecta del que hem de fer les persones cooperativistes per tal d’aconseguir els resultats esperables en temps d’emergència climàtica. Ans al contrari, partim d’allò propi, viscut, recorregut i processat a la nostra cooperativa que, de manera orgànica; és a dir, de dins cap a fora i de baix cap a dalt com creix allò que està viu, ha anat donant sentit a la nostra pràctica cooperativa incloent una mirada curiosa i acollidora d’allò que ens envolta.
D’entrada, l’ESS atén als sectors bàsics i necessaris per al manteniment de la vida en un sentit ampli que aplega la de les persones vinculades com les seves comunitats i l’entorn en el que hi viuen. Així, actua des del criteri de sostenibilitat partint de la dimensió humana, a diferència de les empreses convencionals capitalistes on el primer és el benefici econòmic dels que hi les dirigeixen. Fins i tot quan s’enverdeixen amb una imatge renovada exteriorment per seguir fent el mateix.
En canvi, des de la nostra visió i pràctica cooperativa
ens referim a sostenibilitat sòcio-ambiental entenent que
allò bo per a les persones ho ha de ser també per a l’entorn en el que vivim.
I quan no és així és que alguna cosa cal revisar per retornar a l’equilibri que ens realment ens sosté.
El primer què ve a respondre a l’interrogant plantejat ens porta al NIVELL INTERN d’una cooperativa entesa com a qualsevol organisme viu i per tant amb aquestes característiques:
- Canviants i adaptables a les circumstàncies.
- Relacionals i con-formem part d’ecosistemes diversos.
- Cíclics com la natura i les seves estacions que ens recorden que hi ha temps per actuar,
- Reflexionar, descansar i celebrar.
- Capaços d’aprofitar tots els recursos a l’abast i de re-generar-los sense cap rebuig.
- Formant part de la intel·ligència col·laborat iva que manté la xarxa de la vida.
Per tant, podem respondre dient que "enfortim el cooperativisme des de dins, cap enfora, relacionant-nos i col·laborant per anar endavant acompanyats d’altres". El què continua apareixent tirant del fil de la xarxa eco-social de la que formem part sent entitat cooperativa, que es basa en la cooperació, és que apliquem aquests principis a allò què fem; ja siguin projectes, processos, gestions, formacions, xerrades i visites guiades ... allò que PORTEM A L’ACCIÓ.
En un llenguatge més pràctic les cooperatives com la nostra sí que enfortim la sostenibilitat sòcio-ambiental quan ens alimentem i alimentem un teixit eco-social que considera les tres dimensions i, per tant, es respecta a si mateix, als altres i a l’entorn. Això ho fem comprant a proveïdors que aporten des de la cura integral i integradora de les tres dimensions esmentades:
- ambientalitzant els esdeveniments per a què no generen càrregues/residus;
- aterrant metodologies o maneres de fer acompanyant processos i no esclavitzant-nos pels resultats;
- concretant fites i anotant quantitats però sense perdre de vista la qualitat del què fem, com ho fem i sobretot per a què ho fem.
Els nostres propòsits personals estan alineats amb els professionals de manera què ens considerem éssers complerts a la feina igual que amb la nostra família. Sostenim un entorn de cooperació on la vida està al centre de cadascuna de nosaltres i en allò que garantim amb les nostres intervencions, reflexions i emocions en un afany de coherència que ens manté centrades en el dia a dia del camí de la transició eco-social de la que con-formem part.
A partir de la revisió d'alguns dels projectes més recents en els que estem ficades aportem respostes que ens situen a favor dels productes "Residu zero per a tothom", obrint Cercles de Converses pel Clima per veure com abordar la crisi climàtica des dels barris no patint-la sinó sentint-la; contribuint a què TEXANS PEL CLIMA siguin la majoria i no l’excepció al nostre armari, acompanyant el veïnat que vol trobar verd enlloc de gris quan surt al carrer i se'n fa càrrec de cuidar-lo i de cuidar-se.
Per això sabem que netejar sense embrutar ES-PART de la transició eco-social i ho expliquem, a gairebé complir els 10 anys de vida cooperativa, a la FESC 2021 - Fira d'Economia Social i Solidaria - i també abans d’acabar el 2021 a la "III Fira Cap Al Residu Zero" del Besós-Maresme amb un fregall com els d'abans que ens aporten respostes al dia d'avui.
APORTANT LA NOSTRA TRAJECTÒRIA SÒCIO-AMBIENTAL AL TERRENY COOPERATIU
Tractant de comunicar en un sentit de compartir l’experiència per contribuir i aportar idees des de la revisió del el què hem fet i deixat de fer en temes de sostenibilitat sòcio-ambiental en relació a l’Economia Social i Solidària en els darrers 9 anys de vida de La Fàbric@... recuperem un grapat d’aprenentatges que al 2020 vam endreçar a partir de diversos projectes comunitaris que consideràvem que estaven contribuint a sembrar que seria el primer pas de qualsevol creixement. Aquell recull el vam anomenar “Sembrant la sostenibilitat en el terreny cooperatiu. Projectes comunitaris entorn els aprenentatges comunitaris que (ens) transformen”. Destaquem els aspectes significatius d’aquells cultius que han seguit donant fruits, seguint amb la metàfora agrícola,, i com l’acció de sembrar va precedida de la intenció de donar pas a alguna cosa major, així ho manifestàvem en una trobada estratègica de la nostra cooperativa l’Any 2017, ”Conscients que les senyals del canvi climàtic i del mal clima que es respira al món estan manifestant la fi d’un sistema explotador dels recursos i de les persones, decidim comprometre’ns en la transició cap a models respectuosos amb la vida, la nostra, la de la societat i la del planeta”, que formava part de la notícia que titulàvem, “La Fàbrica renova la seva proposta d’intervencions comunitàries en clau de sostenibilitat en el seu 5è any cooperatiu”.
No només són les intencions sinó també la preparació del terreny on volem fer créixer les llavors el que importa. I, en el nostre cas, ”tenim una trajectòria d’acompanyar comunitats cap a situacions de major sostenibilitat sòcio-ambiental, enfortint la consciència ciutadana d’una manera accessible i senzilla allunyada dels discursos tècnics i fatalistes provinents del món científic i ecologista. Tenim clar que per canviar alguna cosa hem d’entendre el que (mos) esta passant com a humanitat en relació al planeta que habitem”. Així ho vam explicar al sector de l’Economia Social i Solidaria del que formem part a 2019 amb el titular, “La Fàbrica exposa a la FESC 2019 els darrers projectes en marxa enfocats en la sostenibilitat socioambiental”, ubicats curiosament a espais de cuina i carrers al voltant de l’alimentació i els escocells.
FER ACCIÓ COMUNITÀRIA D’ECOALFABETIZACIÓ ÉS FER ACTIVA LA COMUNITAT
Des de l’acció comunitària com a marc en el que ens movem als barris amb la nostra feina d’acompanyament de processos socials, hem comprés que només es dona un veritable apropament als temes ambientals, una co-responsabilització de l’entorn, quan hi ha un ambient que propicia aquest aprenentatge de manera vivencial en tots els sentits. Sentint-ho més que parlant-ho o pensant-ho. I ací és on està la clau que permet obrir la mentalitat i baixar les idees al cor, al sentir, per fer que un altre tipus d’acció sigui possible. Cap, cor i mans esdevenen els eixos clau d’un aprenentatge que ens permet moure d’un paradigma ego-cèntric a un d’eco¬cèntric amb tot el que suposa de canvi de consciència quan integrem la nostra natura humana. I per tal d’abordar temes sòcio-ambientals cal comprendre els principis de l’ecologia:
- que un ecosistema no genera fems, que tot s’aprofita,
- que la matèria es recicla contínuament a través de la xarxa de la vida,
- que l’energia que condueix els cicles prové del sol,
- que la diversitat assegura la resistència; i,
- finalment, que la vida no es manté des del combat sinó des de la col·laboració.
Aquests principis es poden aprendre perfectament en un hort escolar com a espai de comprensió del món natural. Però, què passa quan veiem que l’ecoalfabetització hauria d’arribar a tota la gent? O millor dit, que totes hem de comprendre o recordar la nostra eco-dependència per viure de manera més conscient la nostra vida que, en certa manera, també és la vida del planeta. Llavors, estaríem parlant d’educació d’Adults, de sensibilització sòcio-ambiental i d’altres processos d’aprenentatge que no tenen un entorn acotat com seria l’escola sinó el dia a dia de les persones als seus barris. En aquest sentit, considerem pertinent el plantejament d’aprenentatge que fa l’ecopedagogia, com un procés orgànic i natural arrelat en la vida quotidiana de les persones que, alhora, comporti una formació per una ciutadania planetària aplegant les dimensions local i global.
FER CRÉIXER EL BENESTAR ALS BARRIS ÉS FER CRÉIXER LA VIDA
i. "Barris en transició cap a altres economies"
Començant per lo local, podem aportar aprenentatges arran d’alguns projectes on hem actuat obrint espais on la sostenibilitat fos més que un concepte, un fet compartit. El primer que volem compartir és el repte de fer arribar la sostenibilitat des d’un casal de barri que gestionàvem al barri de Guinardó de Barcelona.
El projecte que vam desenvolupar durant l’Any 2016 es va anomenar "Barris en transició cap a altres economies" i consistia en impregnar de sostenibilitat el major número d’activitats habituals i noves dins la programació oberta de l’equipament. Cicles, celebracions, diàlegs, exposicions, actuacions, trobades, visites, plantacions ... Van ser els Formats que van canalitzar coneixement pràctic sobre les “altres economies” com a realitats sòcio-econòmiques basades en la proximitat. Els eixos que el van guiar van ser: el coneixement, la creativitat, la cooperació, el cooperativisme, l’autonomia, l’articulació, la col·laboració i la (r)evolució. Es tractava de fer visibles les iniciatives col·lectives, reconèixer Qui estava aportant Què, Com ho estava fent i Amb qui per aterrar el coneixement, a més de la reflexió i l’emoció com a parts intrínseques d’un Aprenentatge en clau comunitària.
ii. "La Taca d'Oli"
La segona iniciativa que compartim és LA TACA D'OLI, precisament el nom que li donem a l'aposta de La Fàbric@ per estendre la transició ecosocial a través d'intervencions comunitàries enfocades en el reaprofitament de recursos i que ha pres formes diferents d'activar-se.
Al 2018 va començar amb el projecte europeu B-Mincome d'innovació social, co-gestionat per Drets Socials de Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa, on la cooperativa va realitzar una tasca d'acompanyament i suport professional a un grup de persones de Barris de l'Eix Besós amb dificultats d'accés al món laboral convencional per explorar el món de l'Economia Social i Solidaria des de la vessant de la sostenibilitat. Això ho vam fer d'aquesta manera perquè consideràvem que una temàtica tant poc habitual en les seves vides havia de ser viscuda en primera persona per poder entendre realment de què estàvem parlant.
La clau era aconseguir viure i integrar els aprenentatges significatius que transformarien l'actitud i la predisposició a formar part d'un canvi social i cultural des del propòsit d'obrir espais d'aprenentatge vivencial per a generar noves formes de relacionar-nos en totes les dimensions.
El pla de treball del projecte va durar fins finals de 2019 i va formar un equip d'Agents sòcio-ambientals de proximitat arran de l'experiència de trobades, diàlegs i col·laboracions amb més de 40 iniciatives relacionades amb el medi ambient, la producció agro-ecològica, els horts urbans, el consum responsable i la gestió i aprofitament de residus del propi Districte de Sant Martí i de la resta de Barcelona.
Tot seguit des de la cooperativa vam enllaçar amb LA TACA D'OLI-Singulars, projecte de foment de l'ocupació en ESS de la Generalitat on vam mantenir la contractació de les dones de l'equip seguint el camí encetat d'oferir serveis mediambientals als barris fins que la pandèmia ens va plantejar reptes importants. L'adaptació al món digital com a nou espai d'inter-relació amb la capacitat de sostenir entorns formatius en línia i transmetre productes audiovisuals (com tutorials) plens de propostes i pràctiques per seguir en relació passant a l'acció van ser a grans trets els camins que vam prendre.
Així, l'escletxa digital que impregnava l'equip contractat va suposar novament un tema a abordar per mantenir el projecte responent a les necessitats davant unes noves circumstàncies que van alterar el què fèiem, com, amb qui i per què ho fèiem i teníem clar que ho volíem seguir fent.
iii. "Co-creació cooperativa de vallat d'escocells per a la comunitat del Besòs"
La tercera iniciativa s'enfoca en la co-responsabilització del verd urbà, va ser un procés que vam anomenar "Co-creació cooperativa de vallat d'escocells per a la comunitat del Besòs" a finals de 2019. Una iniciativa comunitària molt particular en un dels barris més desafavorits de la Ciutat, el Besòs, on hem liderat aquest procés amb la cooperació d'un parell de cooperatives vinculades a la Taula Eix Pere IV, plataforma ciutadana que impulsa la reactivació social, cultural i econòmica del territori. Partint de les ganes i la necessitat d'obrir un espai de benestar al seu carrer, un grup d'uns quinze veïns i veïnes dels quatre blocs situats Al costat del Casal de Barri del Besós van llançar-se a ser protagonistes de la millora del seu entorn.
ACOMPANYAMENT ha estat la paraula clau en la realització d'aquesta tasca conjunta, on La Fàbric@ va vincular l'equip d'Agents socioambientals formats a LA TACA D'OLI i, alhora, entitats de la xarxa de l'Economia Social i Solidaria al territori fent real la intercooperació. El resultat d'un parell de mesos d'intens acompanyament, tant dels nous agents com del veïnat, va ser el d'una comunitat apoderada a partir de generar conjuntament un espai de benestar al seu carrer des d'una implicació conscient per la millora del barri. La prova de que això funciona? La percepció del veïnat que, a un any vista, valorava el procés molt positivament; destacant l'oportunitat de conèixer-se més entre elles, col·laborar, il·lusionar-se d'haver eliminat l'acumulació d'escombraries a la vora dels arbres i, en definitiva, la pròpia experiència.
"Saber que tod@s unid@s podemos hacer muchas cosas".
I aquesta llavor va donar fruits al carrer Catània del mateix barri en forma de projecte de continuïtat del procés des de La Fàbric@ al 2020 que hem anomenat "Acompanyament cooperatiu en la plantació i elaboració de tancats d’escocells veïnals amb palets reaprofitats". I que també continua al 2021 aplegant més veïnes i veïns per seguir plantant escocells i fent tancats amb fusta reaprofitada amb l'aixopluc del casal de barri i cada cop més amb suport tècnic de Districte Sant Martí.
QUÈ ENS SERÀ ÚTIL RECORDAR EN AQUESTS TEMPS DE CRISI CLIMÀTICA?
La nostra trajectòria cooperativa en acompanyament comunitari ens ha comportat uns quants aprenentatges a compartir que poden ser d’utilitat en aquests temps on es parla de crisi i de clima i on generar un “bon clima” pot ser una estratègia. I això és el que transmetem a continuació com allò que cal recordar i tenir present:
- Que som comunitat i que soles no podem arribar gaire lluny.
- Que no cal donar tant de valor a allò material per viure.
- Que pensar està bé però també sentir i fer en coherència.
- Que un treball interior (conscienciació) en comporta un d’exterior (acció correcta).
- Que entendre els cicles vitals ens ajuda a apartar-nos de la linealitat del sistema productivista explotador i ens apropar cada cop més a un d’orgànic i sostenible.
Llavors, què destaquem respecte l’aprenentatge en clau sostenible que rau en els processos comunitaris?
Que s’aprèn de tot i de totes, que només podem ensenyar des del que som i del que sabem fer, que l’aprenentatge és un procés viu, que la gracia és aprendre vivencialment passant el que fem i pensem pel cor, i que viure sense jerarquitzar certs coneixements ni potenciar els coneixements jerarquitzats implica obrir-nos a una “ecologia de sabers” coherent amb el món divers i interdependent del que formem part.
Escribir comentario